Caminar amb el pare #Portbou-Carcassonne

En una setmana el pare i jo vam caminar 170 km per arribar a Carcassone el 7 de juliol de 2018. Vam visitar la tomba de Walter Benjamin al cementiri de Portbou, des d’allà vam iniciar un viatge de redempció.  La primera etapa entre Portbou i Banyuls la vam fer resseguint  La Ruta Walter Bejamin en direcció contrària. Era un acte simbòlic, com si la història es pogués rebobinar a peu per albirar un altre desenllaç, potser més amable. Aquesta ruta transfronterera actua com a memorial de l’últim trajecte que el  filòsof alemany d’origen jueu va recórrer en 1940, mentre fugia desesperat de la pressió nazi.  Bejamin que somiava  amb una cultura europea universal, més justa, allunyada dels autoritarismes i el consumisme moria dies més tard en circumstàncies poc esclarides, en un hostal de Portbou el 26 de setembre.

El nostre viatge va continuar fins al cementiri Sant Vincent de Carcassonne, volíem retre homenatge a la tomba del meu avi Teo Lafon. Ell, de molt jove es va veure obligat a abandonar al meu pare –Teo Lafon– quan tenia set anys. La vida de l’avi, refeta amb una altra família va transcórrer al sud de França fins que va morir el 1997. El pare i l’avi no es van retrobar mai més. Al camí, enmig de les dues històries; la primera situada en un context universal, i la segona ubicada en un àmbit familiar, va haver lloc per converses carregades de sentiments enfrontats: de ràbia, d’enyor, de comprensió, de perdó i d’esperança.