Skip to content
Menu
Menu

GOULA. Projecte d’Art, Joc i Memòria
En col·laboració amb Montsita Rierola

A la mostra GOULA. Projecte d’Art, Joc i Memòria en la seva itinerància pel M|A|C Presó vam descartar alguns treballs del conjunt original a causa de la tipologia dels nous espais, en canvi, hi vam afegir quatre peces noves que no hi eren al Museu de l’Art de la Pell de Vic, com: Temptativa de pas i Tantes ferides, les quals atenen especialment al context i el sentit de l’edifici que les acull; Utopia no comestible és una reflexió sobre la guerra. Aquesta peça va acompanyada d’un vídeo que mostra la metamorfosi d’uns avions de combat de joguet, convertits en el simulacre d’un munt de crispetes sembla que les podem consumir indiferents a la crua realitat; i l’última, El Pes de Durban planteja una qüestió sobre el canvi climàtic: quanta pressió d’un model productiu extractiu irresponsable suportarà la natura abans no col·lapsi definitivament? Aquesta peça, tot i ser del 2011, any de la Conferència de Durban, a Sud-àfrica, pren força cada vegada que hi ha una cimera sobre el canvi climàtic, com ara el novembre de 2022 a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh.

Veure CATÀLEG

Durant l’exposició Cori Mercader va desplegar un programa educatiu per a escoles, i els artistes van fer visites comentades. A part de les activitats situades al M|A|C Presó van haver-hi retorns amb treballs fantàstics de part de centres educatius com l’EASD Pau Gargallo de Badalona o l’escola Montserrat Solà de Mataró. 

També, es va fer L’aperitiu amb… taula rodona al voltant de l’exposició amb la participació de Francesc Miralpeix (professor d’història de la UdG) i Pep Canaleta (dissenyador d’exposicions, vinculat al Museu del Joguet de Catalunya), acompanyats dels artistes. Finalment, va tenir lloc Per Nadal cada ovella al seu corral, acció de deriva caminada per a tots els públics entorn de la ciutat. Mentre les i els participants portaven un

grapat d’ovelles (Goula) a la mà el joc era buscar on repartir-les pels carrers, un gest simbòlic que volia atrapar un sentit molt més ampli que el de la tradició.

Moltes gràcies a la col·laboració de tantes persones juganeres; a Ana M. Palomo pel treball curatorial de l’exposició, el text exquisit de presentació de la mostra, i els textos ad hoc que acompanyen cada peça; a Cori Mercader  

per una proposta educativa tan afinada, i a les diferents escoles i entitats per participar en el programa formatiu; a l’ajuda amatent d’A 45º Taller de marcs; a  tot l’equip del M|A|C Presó; i especialment, a Gisel Noè per creure i donar suport incondicional al projecte.

M|A|C Presó, Mataró Art Contemporani
Del 26 de novembre de 2022 al 05 de febrer de 2023

i

Espai de memòria

És una tria de la documentació i elements recopilats en el transcurs de la tesi doctoral i el procés artístic.

Espai de memòria

És una tria de la documentació i elements recopilats en el transcurs de la tesi doctoral i el procés artístic.

Espai de memòria

És una tria de la documentació i elements recopilats en el transcurs de la tesi doctoral i el procés artístic.

Estoc de peces de la fàbrica Goula del que han disposat els artistes per a elaborar el projecte.

Espai de memòria

És una tria de la documentació i elements recopilats en el transcurs de la tesi doctoral i el procés artístic.

Espai de memòria

És una tria de la documentació i elements recopilats en el transcurs de la tesi doctoral i el procés artístic.

Espai de memòria

És una tria de la documentació i elements recopilats en el transcurs de la tesi doctoral i el procés artístic.

Espai de memòria

És una tria de la documentació i elements recopilats en el transcurs de la tesi doctoral i el procés artístic.

Espai de memòria

És una tria de la documentació i elements recopilats en el transcurs de la tesi doctoral i el procés artístic.

Temptativa de pas

Lafon–Rierola, 2022
Peces de fusta de faig serigrafiades de jocs d’associació enfilades amb corda
84 x 190 cm

Trobar-te davant la porta que barrava el pas a les il·lusions, els somnis o els projectes. Traspassar el llindar de la porta que es tancava amb una sola batzegada i omplia el silenci d’una tremolor sagrada. Una ficció real: posar tires de cortines mosquiteres amb pallassos, bombers, paraigües… que creen imatges quotidianes en constant metamorfosi. 

Atura’t! Mira! I qui sap si travessant la cortina trobaràs la felicitat.

Temptativa de pas

Lafon–Rierola, 2022
Peces de fusta de faig serigrafiades de jocs d’associació enfilades amb corda
84 x 190 cm

Trobar-te davant la porta que barrava el pas a les il·lusions, els somnis o els projectes. Traspassar el llindar de la porta que es tancava amb una sola batzegada i omplia el silenci d’una tremolor sagrada. Una ficció real: posar tires de cortines mosquiteres amb pallassos, bombers, paraigües… que creen imatges quotidianes en constant metamorfosi. 

Atura’t! Mira! I qui sap si travessant la cortina trobaràs la felicitat.

Temptativa de pas

Lafon–Rierola, 2022
Peces de fusta de faig serigrafiades de jocs d’associació enfilades amb corda
84 x 190 cm

Trobar-te davant la porta que barrava el pas a les il·lusions, els somnis o els projectes. Traspassar el llindar de la porta que es tancava amb una sola batzegada i omplia el silenci d’una tremolor sagrada. Una ficció real: posar tires de cortines mosquiteres amb pallassos, bombers, paraigües… que creen imatges quotidianes en constant metamorfosi. 

Atura’t! Mira! I qui sap si travessant la cortina trobaràs la felicitat.

Babel

Lafon–Rierola, 2020
Tanques de fusta de faig amb un costat lacat de rosa
Instal·lació amb disposició i mides variables

Reminiscències bíbliques ressonen en el títol d’aquesta obra. La disposició de les tanques pintades, elements que pertanyen a l’àmbit del joc, semblen mantenir una relació estricta amb el cosmos. Però els artistes juguen amb l’abstracció i doten de trets metafísics el teixit simbòlic. La imatge resultant queda encabida en el món de la fascinació.

Babel

Lafon–Rierola, 2020
Tanques de fusta de faig amb un costat lacat de rosa
Instal·lació amb disposició i mides variables

Reminiscències bíbliques ressonen en el títol d’aquesta obra. La disposició de les tanques pintades, elements que pertanyen a l’àmbit del joc, semblen mantenir una relació estricta amb el cosmos. Però els artistes juguen amb l’abstracció i doten de trets metafísics el teixit simbòlic. La imatge resultant queda encabida en el món de la fascinació.

Babel

Lafon–Rierola, 2020
Tanques de fusta de faig amb un costat lacat de rosa
Instal·lació amb disposició i mides variables

Reminiscències bíbliques ressonen en el títol d’aquesta obra. La disposició de les tanques pintades, elements que pertanyen a l’àmbit del joc, semblen mantenir una relació estricta amb el cosmos. Però els artistes juguen amb l’abstracció i doten de trets metafísics el teixit simbòlic. La imatge resultant queda encabida en el món de la fascinació.

2020_366 dies

Lafon–Rierola, 2020
Hèlices de fusta pintades de color vermell i rodes d’injecció de plàstic de color plata
162 x 180 cm

Assenyalar, marcar, esborrar, eliminar d’un calendari els dies que han anat passant. Descorporar cada dia, de record nefast, durant l’any 2020. Aparèixer creuclavat un cada dia bàrbar amb una fràgil hèlice que pot significar adés la volatilitat del temps i la memòria, adés la capacitat motriu d’una voluntat irrefrenable de superació.

Veure >vídeo

2020_366 dies

Lafon–Rierola, 2020
Hèlices de fusta pintades de color vermell i rodes d’injecció de plàstic de color plata
162 x 180 cm

Assenyalar, marcar, esborrar, eliminar d’un calendari els dies que han anat passant. Descorporar cada dia, de record nefast, durant l’any 2020. Aparèixer creuclavat un cada dia bàrbar amb una fràgil hèlice que pot significar adés la volatilitat del temps i la memòria, adés la capacitat motriu d’una voluntat irrefrenable de superació.

Veure >vídeo

2020_366 dies

Lafon–Rierola, 2020
Hèlices de fusta pintades de color vermell i rodes d’injecció de plàstic de color plata
162 x 180 cm

Assenyalar, marcar, esborrar, eliminar d’un calendari els dies que han anat passant. Descorporar cada dia, de record nefast, durant l’any 2020. Aparèixer creuclavat un cada dia bàrbar amb una fràgil hèlice que pot significar adés la volatilitat del temps i la memòria, adés la capacitat motriu d’una voluntat irrefrenable de superació.

Veure >vídeo

Petits enginys 

Lucía Royo, 2020
Bastonets de fusta de faig lacats de color vermell, cubs de fusta de faig natural i filferro
Cub 2,5 x 2,5 x 2,5 cm, la resta mides variables

Una figuració del possible, de la quimera abans entaforada. La transformació del moviment no espontani, en poesia i memòria, es produeix quan a una construcció mecanicista li aportem dosis d’emoció, d’il·lusionisme i de joc. El cromatisme repetit en un mateix objecte concita reaccions sensorials molt diverses i l’espectador completa una obra que sense la motricitat aplicada es queda com un artefacte estètic en l’espai.  

Veure > vídeo

Petits enginys 

Lucía Royo, 2020
Bastonets de fusta de faig lacats de color vermell, cubs de fusta de faig natural i filferro
Cub 2,5 x 2,5 x 2,5 cm, la resta mides variables

Una figuració del possible, de la quimera abans entaforada. La transformació del moviment no espontani, en poesia i memòria, es produeix quan a una construcció mecanicista li aportem dosis d’emoció, d’il·lusionisme i de joc. El cromatisme repetit en un mateix objecte concita reaccions sensorials molt diverses i l’espectador completa una obra que sense la motricitat aplicada es queda com un artefacte estètic en l’espai.  

Veure > vídeo

Accidents 

Lafon–Rierola, 2020
Cotxes de fusta de faig lacats de diferents colors damunt de paspartú
57 x 74 cm

L’anormalitat, el defecte, són considerats com un greu error de producció per la indústria. La sensibilitat del jugador pot transformar els errors en fars d’un espai regit per la imaginació i per la llibertat. L’art, de ben segur, defugirà el concepte d’equivocació, rescabalarà la dignitat arrabassada i obrirà una reflexió sobre els paranys de la uniformitat.

Accidents 

Lafon–Rierola, 2020
Cotxes de fusta de faig lacats de diferents colors damunt de paspartú
57 x 74 cm

L’anormalitat, el defecte, són considerats com un greu error de producció per la indústria. La sensibilitat del jugador pot transformar els errors en fars d’un espai regit per la imaginació i per la llibertat. L’art, de ben segur, defugirà el concepte d’equivocació, rescabalarà la dignitat arrabassada i obrirà una reflexió sobre els paranys de la uniformitat.

Balancí

Lafon–Rierola, 2010
Daus de fusta de faig tenyits de vermell i marcats amb color plata damunt d’un balancí de fusta
30 x 7,5 x 64 cm 

Diferents daus de Goula encastats en un objecte marcat per la possibilitat d’un únic moviment: el balanceig. El moviment és real, és connatural a la construcció de l’objecte i es regeix per les lleis físiques, igual que els resultats del dau ho fan per les lleis de la combinatòria. L’atzar ha quedat captiu de la uniformitat del color i del pla.

Stop-pots

Lafon–Rierola, 2020
Prestatge amb mirall i plaques de fusta de color verd i senyal de tràfic
33 x 14 x 11,5 cm

L’anècdota és consubstancial al joc i la ironia ho és a l’art. La fascinació per una sorpresa aparta l’artista de tipificacions estilístiques i una il·lusió estètica ens podria apartar d’un art conceptual. La vivència espontània d’una reflexió queda emmarcada en una imatge especular i s’obre la perspectiva de la redempció.

Atzars

Lafon–Rierola, 2010
Daus de fusta de faig de diferents colors damunt de fusta
120 x 110 cm 

El misteri aflora entre una retícula pictòrica formada per la repetició de daus de diferents colors encastats en una superfície. Una obra bidimensional que s’aparta de la correcció del formalisme i s’acosta a la subversió i la contestació. Defuig la bellesa formal i permet a l’atzar proposar-se com una alternativa al pensament i la reflexió.

Atzars

Lafon–Rierola, 2010
Daus de fusta de faig de diferents colors damunt de fusta
120 x 110 cm 

El misteri aflora entre una retícula pictòrica formada per la repetició de daus de diferents colors encastats en una superfície. Una obra bidimensional que s’aparta de la correcció del formalisme i s’acosta a la subversió i la contestació. Defuig la bellesa formal i permet a l’atzar proposar-se com una alternativa al pensament i la reflexió.

Atzars

Lafon–Rierola, 2010
Daus de fusta de faig de diferents colors damunt de fusta
120 x 110 cm 

El misteri aflora entre una retícula pictòrica formada per la repetició de daus de diferents colors encastats en una superfície. Una obra bidimensional que s’aparta de la correcció del formalisme i s’acosta a la subversió i la contestació. Defuig la bellesa formal i permet a l’atzar proposar-se com una alternativa al pensament i la reflexió.

Tantes ferides

Lafon–Rierola, 2022
Farmaciola de la presó de Mataró farcida de creus de fusta Goula, lacades de color vermell
45 x 33,7 x 15,5 cm

El joc dramatitzat. Una capsa de Pandora que mostra l’esperança per fora. Darrere la porta, en un silenci obstinat, només l’oblit que s’escola a poc a poc. Els símbols de la vida i de la mort adquireixen corporeïtat en un entramat de creus vermelles que deixa escletxes que permeten albirar la barbàrie. Entre el miratge i l’esguard, episodis del terror que no està tan lluny d’aquí.

L’horror té cara: l’estupor i la tristesa que hi ha més enllà del joc proposat.

Tantes ferides

Lafon–Rierola, 2022
Farmaciola de la presó de Mataró farcida de creus de fusta Goula, lacades de color vermell
45 x 33,7 x 15,5 cm

El joc dramatitzat. Una capsa de Pandora que mostra l’esperança per fora. Darrere la porta, en un silenci obstinat, només l’oblit que s’escola a poc a poc. Els símbols de la vida i de la mort adquireixen corporeïtat en un entramat de creus vermelles que deixa escletxes que permeten albirar la barbàrie. Entre el miratge i l’esguard, episodis del terror que no està tan lluny d’aquí.

L’horror té cara: l’estupor i la tristesa que hi ha més enllà del joc proposat.

Tantes ferides

Lafon–Rierola, 2022
Farmaciola de la presó de Mataró farcida de creus de fusta Goula, lacades de color vermell
45 x 33,7 x 15,5 cm

El joc dramatitzat. Una capsa de Pandora que mostra l’esperança per fora. Darrere la porta, en un silenci obstinat, només l’oblit que s’escola a poc a poc. Els símbols de la vida i de la mort adquireixen corporeïtat en un entramat de creus vermelles que deixa escletxes que permeten albirar la barbàrie. Entre el miratge i l’esguard, episodis del terror que no està tan lluny d’aquí.

L’horror té cara: l’estupor i la tristesa que hi ha més enllà del joc proposat.

El pes de Durban

Lafon-Rierola, 2011
Taulells de fusta i pins de fusta de faig lacats de color verd
275 x 210 x71 cm

La precarietat dels protocols mediambientals aprovats en cimeres sobredimensionades, queda reflectida en aquesta obra carregada de valor documental. L’objecte artístic, en la línia de l’art matèria o de l’art pobre, comporta en si mateix una intensa crítica social i una reflexió política que l’aparta de l’estètica consumista que sovint contamina alguns àmbits de l’art.

El pes de Durban

Lafon-Rierola, 2011
Taulells de fusta i pins de fusta de faig lacats de color verd
275 x 210 x71 cm

La precarietat dels protocols mediambientals aprovats en cimeres sobredimensionades, queda reflectida en aquesta obra carregada de valor documental. L’objecte artístic, en la línia de l’art matèria o de l’art pobre, comporta en si mateix una intensa crítica social i una reflexió política que l’aparta de l’estètica consumista que sovint contamina alguns àmbits de l’art.

El pes de Durban

Lafon-Rierola, 2011
Taulells de fusta i pins de fusta de faig lacats de color verd
275 x 210 x71 cm

La precarietat dels protocols mediambientals aprovats en cimeres sobredimensionades, queda reflectida en aquesta obra carregada de valor documental. L’objecte artístic, en la línia de l’art matèria o de l’art pobre, comporta en si mateix una intensa crítica social i una reflexió política que l’aparta de l’estètica consumista que sovint contamina alguns àmbits de l’art.

Esfera d’un model productiu

Lafon–Rierola, 2020
Cotxes de fusta de faig lacats de color negre encastats amb caragols a un nucli de fusta esfèrica i fil d’acer enganxat a un motor que roda
30 cm de ø

La naturalesa social de la cultura de masses va trobar una possible reivindicació de la cultura popular en la reproducció, com a contraposició a l’original. La capacitat de reproduir el model convida a l’experimentació formal i, també, a deixar anar el llast dels codis i les normes en el cas del joc i, sobretot, en el cas de l’art, aportant un toc versemblant de gosadia.

Veure >vídeo

Esfera d’un model productiu

Lafon–Rierola, 2020
Cotxes de fusta de faig lacats de color negre encastats amb caragols a un nucli de fusta esfèrica i fil d’acer enganxat a un motor que roda
30 cm de ø

La naturalesa social de la cultura de masses va trobar una possible reivindicació de la cultura popular en la reproducció, com a contraposició a l’original. La capacitat de reproduir el model convida a l’experimentació formal i, també, a deixar anar el llast dels codis i les normes en el cas del joc i, sobretot, en el cas de l’art, aportant un toc versemblant de gosadia.

Veure >vídeo

Esfera d’un model productiu

Lafon–Rierola, 2020
Cotxes de fusta de faig lacats de color negre encastats amb caragols a un nucli de fusta esfèrica i fil d’acer enganxat a un motor que roda
30 cm de ø

La naturalesa social de la cultura de masses va trobar una possible reivindicació de la cultura popular en la reproducció, com a contraposició a l’original. La capacitat de reproduir el model convida a l’experimentació formal i, també, a deixar anar el llast dels codis i les normes en el cas del joc i, sobretot, en el cas de l’art, aportant un toc versemblant de gosadia.

Veure >vídeo

Llonganissa de  porcs

Lafon–Rierola, 2012
Instal·lació de 32 llonganisses produïdes  amb porquets d’injecció de plàstic de color rosa, embotits dins de tela de tul i mànega de llim LED i 34 col·laboracions en el disseny de les etiquetes, de mides i disposicions variables.
Llonganissa: 40 cm de llarg x 5 cm de ø

Disseny de les etiquetes:
Andreu Balius, Pilarín Bayés, Albert Cano, Raimon Casals, Marçal Cassany, Ramon Cortés, Esteve Cots, Jordi Daví, Anna Defez, Imma Espona, Eduard Falces, Jordi Farrés, Miquel Fernàndez – Gras, Natàlia González, Ton Granero, Martí Guixé, Marcel·lí Gutiérrez, Santi Hausmann, Jep Jaumira, Miquel Llobet, Quim Martín, Miu Mirambell, Laura Morató, Rober Pallàs, Eva Pujol, Oscar Ramos Orozco, David Reche, Judit Reig, Santi Riera, Jordi Salvans, Guillem Soldevila, Pere Teixidor, Lluís Vergés i Marià Vilaró.

Instal·lació que conté, en bona part, totes les particularitats volgudes per al projecte del qual forma part. El joc, la memòria, la producció industrial, l’experiència artística, la participació i la col·lectivitat demanats… són presents en els objectes que conformen el gruix de l’obra i, sobretot, en el caràcter processal que s’ha seguit per portar-la a terme. 

Llonganissa de  porcs

Lafon–Rierola, 2012
Instal·lació de 32 llonganisses produïdes  amb porquets d’injecció de plàstic de color rosa, embotits dins de tela de tul i mànega de llim LED i 34 col·laboracions en el disseny de les etiquetes, de mides i disposicions variables.
Llonganissa: 40 cm de llarg x 5 cm de ø

Instal·lació que conté, en bona part, totes les particularitats volgudes per al projecte del qual forma part. El joc, la memòria, la producció industrial, l’experiència artística, la participació i la col·lectivitat demanats… són presents en els objectes que conformen el gruix de l’obra i, sobretot, en el caràcter processal que s’ha seguit per portar-la a terme. 

Llonganissa de  porcs

Lafon–Rierola, 2012
Instal·lació de 32 llonganisses produïdes  amb porquets d’injecció de plàstic de color rosa, embotits dins de tela de tul i mànega de llim LED i 34 col·laboracions en el disseny de les etiquetes, de mides i disposicions variables.
Llonganissa: 40 cm de llarg x 5 cm de ø

Instal·lació que conté, en bona part, totes les particularitats volgudes per al projecte del qual forma part. El joc, la memòria, la producció industrial, l’experiència artística, la participació i la col·lectivitat demanats… són presents en els objectes que conformen el gruix de l’obra i, sobretot, en el caràcter processal que s’ha seguit per portar-la a terme. 

Utopia no comestible 

Lafon–Rierola, 2022
Avions d’injecció de plàstic processats amb foc, pintura i vernís.
Vídeo del processat + vitrina amb els diferents models d’avió de l’estoc Goula.
Bol: 27 i 13 cm ø x 15 cm d’alt
Vídeo: 1 minut, 19 segons

La bellesa inquietant de l’entomologia al servei de la destrucció. Desfer una col·lecció que porta el terror, tot transitant els límits de la deshumanització i de la fascinació pel mal. Metamorfosar, com si fos un joc, la indefinició moral en matèria susceptible d’entretenir, sense remordiments, les sobretaules a les nostres llars. Un fet insòlit: cuinar a foc lent la crueltat sense deixar ni rastre. L’horror! L’horror!

Veure > vídeo

Utopia no comestible 

Lafon–Rierola, 2022
Avions d’injecció de plàstic processats amb foc, pintura i vernís.
Vídeo del processat + vitrina amb els diferents models d’avió de l’estoc Goula.
Bol: 27 i 13 cm ø x 15 cm d’alt
Vídeo: 1 minut, 19 segons

La bellesa inquietant de l’entomologia al servei de la destrucció. Desfer una col·lecció que porta el terror, tot transitant els límits de la deshumanització i de la fascinació pel mal. Metamorfosar, com si fos un joc, la indefinició moral en matèria susceptible d’entretenir, sense remordiments, les sobretaules a les nostres llars. Un fet insòlit: cuinar a foc lent la crueltat sense deixar ni rastre. L’horror! L’horror!

Veure > vídeo

Gènere

Lafon–Rierola, 2020
Figures d’injecció de plàstic de pageses i pagesos de color rosa i blau damunt de fusta lacada de color negre
97 x 300 x 5 cm

El joc lingüístic és l’articulació del llenguatge. El gènere, com a constructe social que és, convoca controvèrsia. Les empremtes dels rols socials assignats a nen, nena, home, dona, les trobem encara de manera indeleble en el joc, en el de l’actualitat i, sobretot, en els jocs que resten en la memòria col·lectiva. Reivindicar la diversitat, també a través del joc, és una lluita de la societat contemporània.

Gènere

Lafon–Rierola, 2020
Figures d’injecció de plàstic de pageses i pagesos de color rosa i blau damunt de fusta lacada de color negre
97 x 300 x 5 cm

El joc lingüístic és l’articulació del llenguatge. El gènere, com a constructe social que és, convoca controvèrsia. Les empremtes dels rols socials assignats a nen, nena, home, dona, les trobem encara de manera indeleble en el joc, en el de l’actualitat i, sobretot, en els jocs que resten en la memòria col·lectiva. Reivindicar la diversitat, també a través del joc, és una lluita de la societat contemporània.

Gènere

Lafon–Rierola, 2020
Figures d’injecció de plàstic de pageses i pagesos de color rosa i blau damunt de fusta lacada de color negre
97 x 300 x 5 cm

El joc lingüístic és l’articulació del llenguatge. El gènere, com a constructe social que és, convoca controvèrsia. Les empremtes dels rols socials assignats a nen, nena, home, dona, les trobem encara de manera indeleble en el joc, en el de l’actualitat i, sobretot, en els jocs que resten en la memòria col·lectiva. Reivindicar la diversitat, també a través del joc, és una lluita de la societat contemporània.

Cromatina

Toni Garcia, 2020
Fotografies i muntatge amb figures d’injecció de plàstic de pageses i pagesos de color rosa i blau
50 x 25 cm 

Aires de llibertat. Trànsit des del conceptual al pictòric i des de l’objecte a la seva representació. Un rigorós exercici de reflexió entorn de l’art, del joc i del joc en l’art. El buit com a resultat. El procés creatiu com a component pedagògic i com a joc d’apropiació de l’aventura industrial, de la memòria dels “fabricants d’il·lusions”, dels seus gests repetits i del seu mètode de treball. L’experiència artística abocada a la construcció d’una obra oberta.

Cromatina

Toni Garcia, 2020
Fotografies i muntatge amb figures d’injecció de plàstic de pageses i pagesos de color rosa i blau
50 x 25 cm 

Aires de llibertat. Trànsit des del conceptual al pictòric i des de l’objecte a la seva representació. Un rigorós exercici de reflexió entorn de l’art, del joc i del joc en l’art. El buit com a resultat. El procés creatiu com a component pedagògic i com a joc d’apropiació de l’aventura industrial, de la memòria dels “fabricants d’il·lusions”, dels seus gests repetits i del seu mètode de treball. L’experiència artística abocada a la construcció d’una obra oberta.

Rosaris

Lafon–Rierola, 2011
Camions de faig lacats de color negre, avions de plàstic injectat pintats de diferents colors i cotxes de faig lacats de color vermell i negre, i enfilats en fil de acer2
30 x 25 cm cada un

Tradició i quotidianitat convergeixen en una mistificació simbòlica que defuig els criteris merament formals i se situa a mig camí entre els vestigis de l’experiència col·lectiva i la poètica de l’experiència individual. La pàtina d’ironia intrínseca que conté l’obra, amaga, tot jugant, la relació directa entre la forma de l’enfilall i els elements que la configuren.

Rosaris

Lafon–Rierola, 2011
Camions de faig lacats de color negre, avions de plàstic injectat pintats de diferents colors i cotxes de faig lacats de color vermell i negre, i enfilats en fil de acer2
30 x 25 cm cada un

Tradició i quotidianitat convergeixen en una mistificació simbòlica que defuig els criteris merament formals i se situa a mig camí entre els vestigis de l’experiència col·lectiva i la poètica de l’experiència individual. La pàtina d’ironia intrínseca que conté l’obra, amaga, tot jugant, la relació directa entre la forma de l’enfilall i els elements que la configuren.

Rosaris

Lafon–Rierola, 2011
Camions de faig lacats de color negre, avions de plàstic injectat pintats de diferents colors i cotxes de faig lacats de color vermell i negre, i enfilats en fil de acer2
30 x 25 cm cada un

Tradició i quotidianitat convergeixen en una mistificació simbòlica que defuig els criteris merament formals i se situa a mig camí entre els vestigis de l’experiència col·lectiva i la poètica de l’experiència individual. La pàtina d’ironia intrínseca que conté l’obra, amaga, tot jugant, la relació directa entre la forma de l’enfilall i els elements que la configuren.

Sanitas

Lafon–Rierola, 2011
Senyals de fusta de faig i serigrafia damunt d’un llit de fusta bastit de llençols de color blanc
90 x 173 x 50 cm

Exemple de com la producció artística es pot transformar en una gran i subtil narració que interpel·la les entranyes de les estructures socioeconòmiques i polítiques a través d’elements lúdics. Desvetllar la consciència del poble a partir de la denúncia social soterrada permet a l’art ocupar un espai de llibertat.

Sanitas

Lafon–Rierola, 2011
Senyals de fusta de faig i serigrafia damunt d’un llit de fusta bastit de llençols de color blanc
90 x 173 x 50 cm

Exemple de com la producció artística es pot transformar en una gran i subtil narració que interpel·la les entranyes de les estructures socioeconòmiques i polítiques a través d’elements lúdics. Desvetllar la consciència del poble a partir de la denúncia social soterrada permet a l’art ocupar un espai de llibertat.

Metròpoli

Lafon–Rierola, 2020
Instal·lació de diferents elements amb disposició i mides variables 

Ara el murmuri arriba d’enllà i en els marges hi trobem, entre silencis que transpiren, metàfores populars de prerrogatives sornegueres. Encanteris impregnats de les  matèries que configuren els miratges, espectres que arreceren i emparen desitjos ocults, petges esparses al caire de la intempèrie… cerquen el rastre utòpic de l’alquímia i acompanyen el pas del flâneur que, entre vestigis i prodigis, clava, embriac, els ulls en el somni que ha albirat.

Metròpoli

Lafon–Rierola, 2020
Instal·lació de diferents elements amb disposició i mides variables 

Ara el murmuri arriba d’enllà i en els marges hi trobem, entre silencis que transpiren, metàfores populars de prerrogatives sornegueres. Encanteris impregnats de les  matèries que configuren els miratges, espectres que arreceren i emparen desitjos ocults, petges esparses al caire de la intempèrie… cerquen el rastre utòpic de l’alquímia i acompanyen el pas del flâneur que, entre vestigis i prodigis, clava, embriac, els ulls en el somni que ha albirat.

Metròpoli

Lafon–Rierola, 2020
Instal·lació de diferents elements amb disposició i mides variables 

Ara el murmuri arriba d’enllà i en els marges hi trobem, entre silencis que transpiren, metàfores populars de prerrogatives sornegueres. Encanteris impregnats de les  matèries que configuren els miratges, espectres que arreceren i emparen desitjos ocults, petges esparses al caire de la intempèrie… cerquen el rastre utòpic de l’alquímia i acompanyen el pas del flâneur que, entre vestigis i prodigis, clava, embriac, els ulls en el somni que ha albirat.

A escala

Lafon–Rierola, 2020
Diferents elements de jocs de muntatge de fusta de faig sobre escala del mateix material
62 x 131 x 204 cm 

L’inventari més prosaic pot indexar una part de la nostra existència. La plàstica que origina tota proposta artística pertany a l’àmbit de la metafísica i podríem considerar-la el nucli de qualsevol esdevenidor relacionat amb l’art. Els paisatges, com a inventari, poden traduir l’angoixa de la memòria i a l’hora el benestar del record.

A escala

Lafon–Rierola, 2020
Diferents elements de jocs de muntatge de fusta de faig sobre escala del mateix material
62 x 131 x 204 cm 

L’inventari més prosaic pot indexar una part de la nostra existència. La plàstica que origina tota proposta artística pertany a l’àmbit de la metafísica i podríem considerar-la el nucli de qualsevol esdevenidor relacionat amb l’art. Els paisatges, com a inventari, poden traduir l’angoixa de la memòria i a l’hora el benestar del record.

A escala

Lafon–Rierola, 2020
Diferents elements de jocs de muntatge de fusta de faig sobre escala del mateix material
62 x 131 x 204 cm 

L’inventari més prosaic pot indexar una part de la nostra existència. La plàstica que origina tota proposta artística pertany a l’àmbit de la metafísica i podríem considerar-la el nucli de qualsevol esdevenidor relacionat amb l’art. Els paisatges, com a inventari, poden traduir l’angoixa de la memòria i a l’hora el benestar del record.

Gratacel

Lafon–Rierola, 2011
Ovelles d’injecció de plàstic distribuïdes en caixes de fruita esmaltades de color blanc
19 x 30 x 178,5 cm

Convertir el joc innocent d’un infant en una representació crítica de les forassenyades accions dels poderosos. L’element totèmic, característic de les esferes del poder, mostra la seva magnificència exterior, mentre amaga la fragilitat dels més vulnerables. Una imatge subtil de l’actual dinàmica social que afavoreix les incomptables desigualtats.

Gratacel

Lafon–Rierola, 2011
Ovelles d’injecció de plàstic distribuïdes en caixes de fruita esmaltades de color blanc
19 x 30 x 178,5 cm

Convertir el joc innocent d’un infant en una representació crítica de les forassenyades accions dels poderosos. L’element totèmic, característic de les esferes del poder, mostra la seva magnificència exterior, mentre amaga la fragilitat dels més vulnerables. Una imatge subtil de l’actual dinàmica social que afavoreix les incomptables desigualtats.

Gratacel

Lafon–Rierola, 2011
Ovelles d’injecció de plàstic distribuïdes en caixes de fruita esmaltades de color blanc
19 x 30 x 178,5 cm

Convertir el joc innocent d’un infant en una representació crítica de les forassenyades accions dels poderosos. L’element totèmic, característic de les esferes del poder, mostra la seva magnificència exterior, mentre amaga la fragilitat dels més vulnerables. Una imatge subtil de l’actual dinàmica social que afavoreix les incomptables desigualtats.

Distopia

Lafon–Rierola, 2016
Jocs de construcció Goula, tanc de joguina, monopatí i globus en forma de cor lligat a trossos de drap de mides variables
15 x 25 x 43 cm

L’aiguabarreig de joc i poesia evita qualsevol forma de subterfugi. Devastació, restes de provisionalitat, vestigis de producció industrial, caducitats objectives, assumir la intempèrie i emmirallar-se en l’espill que origina esgarrifances i fragilitat, errar perduts a través del no-res infinit… i allà dalt, a recer del vent, han bastit una petja d’esperança.

Distopia

Lafon–Rierola, 2016
Jocs de construcció Goula, tanc de joguina, monopatí i globus en forma de cor lligat a trossos de drap de mides variables
15 x 25 x 43 cm

L’aiguabarreig de joc i poesia evita qualsevol forma de subterfugi. Devastació, restes de provisionalitat, vestigis de producció industrial, caducitats objectives, assumir la intempèrie i emmirallar-se en l’espill que origina esgarrifances i fragilitat, errar perduts a través del no-res infinit… i allà dalt, a recer del vent, han bastit una petja d’esperança.

Distopia

Lafon–Rierola, 2016
Jocs de construcció Goula, tanc de joguina, monopatí i globus en forma de cor lligat a trossos de drap de mides variables
15 x 25 x 43 cm

L’aiguabarreig de joc i poesia evita qualsevol forma de subterfugi. Devastació, restes de provisionalitat, vestigis de producció industrial, caducitats objectives, assumir la intempèrie i emmirallar-se en l’espill que origina esgarrifances i fragilitat, errar perduts a través del no-res infinit… i allà dalt, a recer del vent, han bastit una petja d’esperança.

Passar per l’aro 

Lafon–Rierola, 2012
Lleons de fusta lacats de color taronja
91 cm de ø

El caràcter lúdic, social i experimental de l’obra, comporta la implicació del significat i el significant ensems. Les convencions comunicatives de l’art i del joc generen continuadament mons imaginaris i s’ha de convenir que l’interès d’aquesta peça augmenta quan l’estètica i el sentit crític es complementen. 

Passar per l’aro 

Lafon–Rierola, 2012
Lleons de fusta lacats de color taronja
91 cm de ø

El caràcter lúdic, social i experimental de l’obra, comporta la implicació del significat i el significant ensems. Les convencions comunicatives de l’art i del joc generen continuadament mons imaginaris i s’ha de convenir que l’interès d’aquesta peça augmenta quan l’estètica i el sentit crític es complementen. 

Passar per l’aro 

Lafon–Rierola, 2012
Lleons de fusta lacats de color taronja
91 cm de ø

El caràcter lúdic, social i experimental de l’obra, comporta la implicació del significat i el significant ensems. Les convencions comunicatives de l’art i del joc generen continuadament mons imaginaris i s’ha de convenir que l’interès d’aquesta peça augmenta quan l’estètica i el sentit crític es complementen. 

L’abisme

Dedicat a Jordi Cuyàs

Lafon–Rierola, 2020
Galls d’injecció de plàstic damunt d’un tamboret, tot lacat de color blanc
34 x 40 x 26 cm de ø

L’asèpsia, que encamina els seus passos impol·luts cap al no-res, no es viu, ni es pensa ni s’experimenta, la trobem captiva de tot. L’asèpsia no manté cap compromís amb els sentits, no té temps ni espai, no coneix l’escalfor del recer, és freda i impersonal. En l’asèpsia no hi podem buscar empremtes de records ni de memòria: no en té.

L’abisme

Dedicat a Jordi Cuyàs

Lafon–Rierola, 2020
Galls d’injecció de plàstic damunt d’un tamboret, tot lacat de color blanc
34 x 40 x 26 cm de ø 

L’asèpsia, que encamina els seus passos impol·luts cap al no-res, no es viu, ni es pensa ni s’experimenta, la trobem captiva de tot. L’asèpsia no manté cap compromís amb els sentits, no té temps ni espai, no coneix l’escalfor del recer, és freda i impersonal. En l’asèpsia no hi podem buscar empremtes de records ni de memòria: no en té.

Locomotores

Lafon–Rierola, 2020
Locomotores de fusta de faig, lacades parcialment de color vermell
102 cm de ø x 7 cm

Viure en un estàtic i estètic somieig. Aturar les hores i anul·lar l’energia i les sinergies de tan poderoses que són. El miratge d’un no-moviment que algú podria confondre amb la vida. N’hi hauria prou per recuperar l’alè vital que algun d’aquests elements tingués la gosadia de variar la seva trajectòria i es posés a evocar el paradís perdut de la infantesa i del joc.

Locomotores

Lafon–Rierola, 2020
Locomotores de fusta de faig, lacades parcialment de color vermell
102 cm de ø x 7 cm

Viure en un estàtic i estètic somieig. Aturar les hores i anul·lar l’energia i les sinergies de tan poderoses que són. El miratge d’un no-moviment que algú podria confondre amb la vida. N’hi hauria prou per recuperar l’alè vital que algun d’aquests elements tingués la gosadia de variar la seva trajectòria i es posés a evocar el paradís perdut de la infantesa i del joc.

Fals equilibri

Lafon–Rierola, 2020
Figures de construcció i pota de taula lacada de blanc
29 x 250 x 10 cm

La instrumentalització que poden fer els autors de les capacitats sensorials de l’espectador ha de trobar un perfecte complement en l’habilitat que aquests autors tinguin per a la configuració plàstica. En aquesta tessitura, hom ha de comprendre i assimilar que l’infant quan juga i l’artista quan crea s’instal·len en l’àmbit de l’impossible, però amb la volença que el món hi estigui contingut.

Fals equilibri

Lafon–Rierola, 2020
Figures de construcció i pota de taula lacada de blanc
29 x 250 x 10 cm

La instrumentalització que poden fer els autors de les capacitats sensorials de l’espectador ha de trobar un perfecte complement en l’habilitat que aquests autors tinguin per a la configuració plàstica. En aquesta tessitura, hom ha de comprendre i assimilar que l’infant quan juga i l’artista quan crea s’instal·len en l’àmbit de l’impossible, però amb la volença que el món hi estigui contingut.

Bosc de tamboret

Lafon–Rierola, 2020
Pins lacats de verd damunt d’un tamboret amb el mateix tractament pictòric
78 x 36 cm de ø

El que és imposat sovint ens porta al territori de l’absurd. La incongruència i la incoherència que hi ha entre el pensament i els fets ens precipita a mostrar l’estranyesa del dubte i la perplexitat que ens proporciona la mirada innocent del creador. El món s’omple massa fàcilment de sentit.

Bosc de tamboret

Lafon–Rierola, 2020
Pins lacats de verd damunt d’un tamboret amb el mateix tractament pictòric
78 x 36 cm de ø

El que és imposat sovint ens porta al territori de l’absurd. La incongruència i la incoherència que hi ha entre el pensament i els fets ens precipita a mostrar l’estranyesa del dubte i la perplexitat que ens proporciona la mirada innocent del creador. El món s’omple massa fàcilment de sentit.

Raspalldebosc

Lafon–Rierola, 2020
Pins lacats de color verd i base de raspall
65 x 259 x 75 cm

La caducitat de l’objecte, malgrat la seva magnífica plasticitat, és irreversible. La responsabilitat col·lectiva incidirà sobre la seva durada en un món que, si no canvia, l’empeny al declivi i a la destrucció. Conservar la bellesa que té i esperar que no es converteixi en una imatge de devastació, ha de ser el joc ocult del desig.