Marges i Fronteres

En el marc del Festival Ingràvid 2013, per als dies 5 i 6 d’octubre vam organitzar dues excursions simultànies entre Figueres i Perpinyà. Els dos grups de caminants anaven uns a l’encontre dels altres per celebrar la trobada i així esvair, ni que fos simbòlicament, la línia divisòria dels Pirineus, al punt culminant de la Torre d’en Manel, del pic Puig Neulós. En el trajecte previ a la trobada, els dos grups de caminants van soterrar 48 bols de fang cru modelat per infants d’un costat i l’altre de la frontera. Es van repartir de tal manera que els bols reposen en la terra oposada d’on es van originar. El ritual fet amb aquesta peça secular, símbol de la mixtura entre el got i el plat, actua com a representació d’un fet íntim, un desig per un context d’èxodes transfronterers. El bol, que és vist com a casa i com a niu s’integra amb la terra per retre homenatge a totes les persones que van caminar, i que encara es desplacen a peu entre fronteres per assolir una llar entesa com a dret fonamental de la vida.

Al poema, que Víctor Sunyol va escriure per a Marges i Fronteres, es presenta el fet de caminar com un acte transcendent i poètic. El ritual de soterrar els bols comparteix els mateixos principis, amb la unió de les dues accions es contribueix a una experiència transformadora que enllaça la casa i el camí en un imaginari comú.