Fes-te el lleó

La idea de reutilitzar uns lleons de fusta d’un estoc de la fàbrica de joguines Goula de Vic, (1942-1996), ens porta a la Montsita Rierola i un servidor a impulsar una iniciativa artística de participació col·lectiva. Aquest projecte artístic forma part de la tesi doctoral Goula. Art, joc i memòria. D’una aventura industrial a una experiència artística de Montsita Rierola, on es posa en relació la recerca del cas industrial Goula amb la pràctica de l’art i el joc.
A la imatge inferior s’hi pot veure el lleó fabricat i pintat per Goula. Les següents propostes són interpretacions lliures de diferents persones a les quals se les va interpel·lar amb un lleó de fusta perquè fessin un treball personal que mostrés diferents mirades d’un mateix objecte. Totes les propostes de lleons es poden consultar a la plataforma online Behance. Aquest projecte va formar part de la mostra col·lectiva El Relat d’una exposició de Can Palauet de Mataró.

Víctor Sunyol

Lleó submergit durant 500 hores a les aigües dels esculls de després de la platja d’en Ros, a Cadaqués, del 24 de març al 14 d’abril de 2011.

Joan Furriols

Laia Solé

Cavallitus Goula inspirats en els situats al parc dels habitatges Sanchez-Arjona de Vic
Vídeo del Flip-Book

Ferran Cortés

Montsita Rierola

Juan Carlos Moreno

100 % Hirst

Antoni Garcia

El león sigue una senda que lo lleva al infinito.

Pepito Tió

Tallador  i tros d’entrecot, ambdós en forma de lleó.

Mireia Mirambell

La meva proposta és un intercanvi. Fa temps que treballo aquest concepte. La peça de Goula és tan bonica que me la quedo. A canvi us envio un lleó que he trobat a una botiga de joguines, (no n’hi havia cap de fusta, és clar). Espero que el canvi no us sembli massa agosarat.

Ana Mª Palomo

Homenatge a la Biennale de Cinema de Venècia

Kirsa Andreasen

Isa Basset

Jordi Farrés

Jo només vull ser el teu príncep blau

Rolando Garcia

Esta propuesta nace del rescate de un centenar de piezas tipográficas que debido al desarrollo de nuevas tecnologías fueron olvidadas y abandonadas a la intemperie.  Algunas de esas piezas pertenecieron a la primera Imprenta instalada en San Francisco del Rincon Guanajuato, en 1948 por mi abuelo paterno Jose García Yanez. El ofico fue aprendido por mi padre y sus hermanos y años mas tarde mi padre siguió los pasos fundando una nueva imprenta. En esa pequeña empresa, yo aprendí el oficio de mi abuelo a través de mi padre.

 Hoy el método de prensa en la imprenta esta desplazado por la era digital,  aunque en México aun existen pequeñas imprentas que se apoyan en este antiquísimo método,  cada día, el uso es menor.  La tarea es darle un nuevo significado a estos objetos  que no sólo son parte de mi historia,  de la historia de mi familia sino de la historia de la humanidad.

Marta Febrer

+ Projectes